Escoltant

Man Ray (1890-1976), Portrait of Lee Miller – Flying Head, c. 1930.


 «Alguna vegada, quan ara rememoro el passat, veig la meva vida com un llarg discurs que no he parat d’escoltar. La retòrica és original a estones, a estones agradable, a estones buida (el discurs de l’anonimat), a estones obsessiva, a estones pràctica i a estones com la punxada de l’agulla, i l’he sentit d’ençà que tinc memòria: com has de pensar i com no has de pensar; com t’has de comportar i con no t’has de comportar; a qui has de detestar i a qui has d’admirar; a què t’has d’agafar i quan has de fugir; què és apassionant, què és perjudicial, què és lloable, què és superficial, què és escabrós, què és una merda i què has de fer per conservar la puresa d’esperit. Entrar en conversa amb mi no sembla ser un obstacle per a ningú. Això potser es deu al fet que durant anys he anat per la vida amb l’aire del qui necessita que li donin conversa. Sigui pel motiu que sigui, el llibre de la meva vida és un llibre de veus. Quan em faig la pregunta de com he arribat on sóc, la resposta em sorprèn: “Escoltant”.»

Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, pp. 273-274.


Anuncis