Campbell’s Soup

Andy Warhol (1928-1987), 32 Campbell’s Soup Cans (1962).


L’engany de la riquesa
El qui estima el diner
no en té mai prou,
el qui cobeja la riquesa
no en treu profit.
Tot això també és en va.
10 Com més béns té algú,
més gent se n’aprofita,
i l’únic que en treu l’amo
és mirar-s’ho.
11 El treballador dorm bé,
mengi poc o mengi molt;
però el ric, de massa tip,
no pot dormir.
Cohèlet 5,9-11.


Omnia Tempus Habent

La centenària companyia fotogràfica Eastman Kodak, fundada per George Eastman el 1888 i amb seu a Rochester (Nova York), es declara en fallida (19.01.2012).


3
Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
Hi ha un temps d’infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d’enrunar
i un temps de construir.
Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
Un temps de tirar pedres
i un temps d’aplegar-ne,
un temps d’abraçar
i un temps d’estar-se’n.
Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
Un temps d’esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
Hi ha un temps d’estimar
i un temps d’odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.

Cohèlet 3, 1-8.






Addio, Mascalzone!

El primer ministre italià Sílvio Berlusconi (*1936) presenta la dimissió. 12/xi/2011. Fotografia: Filippo Monteforte.


«La Commedia è finita!»
Ruggero Leoncavallo(1857-1919), Pagliacci (1892), acte II.

Hi ha un mal que he observat en aquest món, un desencert
que prové dels qui governen:
els necis són elevats a altes dignitats, mentre que els prohoms
han d’ocupar els llocs inferiors;
veig esclaus anar a cavall i prínceps anar a peu com esclaus.
Cohèlet, 10, 5-7.