«—A vegades podem assenyalar un camí que nosaltres som incapaços de seguir.»
«We may sometimes point out a road we are unable to follow.»
—Et facin el que et facin —li diu el padrí, amistosament— t’equivoques si menteixes. És un mal vici, i inútil, perquè tot s’acaba sabent.
—Sí —respon en Panotxa—, però es guanya temps.
— Quoi qu’on te fasse, lui dit amicalement Parrain, tu as tort de mentir. C’est un vilain défaut, et c’est inutile, car toujours tout se sait.
— Oui, répond Poil de Carotte, mais on gagne du temps.
By Juan Carlos Toro.
«—Senyor, oblideu d’una manera sorprenent.»
« — Monsieur, vous vous oubliez étrangement. »
«Però ja es perfila el mateix defecte, aquest contrasentit d’alinear paraules ben sonants i només després preocupar-se pel contingut.»
« Mais c’est déjà le même défaut, ce contre-sens d’aligner des mots bien sonores en ne se souciant qu’ensuite du fond. »
—¡És el tío Rui, que me quiere dar por el culo!
«—La poesia està per damunt de la política.
»—Y yo me cago en la poesía, señor mío. —Allargà el dit—. Kropotkin es el más grande poeta de todos los tiempos! —Només quan s’exaltava o estava molt begut parlava en castellà pur—. Mayor que él sólo la dinamita. Viva la anarquía!»
«La maldat ha sortit de Babilònia, d’ancians cridats a fer de jutges i que passaven per ser guies del poble.»
El mandrós d’en Fèlix acaba els estudis amb dificultats.
S’estira i sospira amb satisfacció
—Quin són els teus gustos? —li demana el senyor Lepic—. Ets a l’edat en què es decideix la vida. Què vols fer?
—Com? Encara més? —respon en Fèlix.
Le paresseux grand frère Félix vient de terminer péniblement ses études.
Il s’étire et soupire d’aise.
— Quels sont tes goûts ? lui demande M. Lepic. Tu es à l’âge qui décide de la vie. Que vas-tu faire ?
— Comment ! Encore ! dit grand frère Félix.
«Volia estar sola, però no sentir-s’hi.»
«She wanted to be alone, but not lonely.»
El Sentit de la Paraula 