L’home: glòria, bufó i enigma que és del món

Escolar indi disfressat de déu Krishna. 
Fotografia: Rajesh Kumar Singh.

Assaig sobre l’home

Coneix-te, doncs, a tu mateix, no pensis que                       [Déu vigila;

l’Home és el que la humanitat ha d’estudiar.

Situat en eix istme de condició intermèdia,

foscament assenyat i amb barroera grandor:

amb massa saber per a la banda escèptica,

i massa feblesa per a l’orgull estoic,

es troba al bell mig; no sap si fer o restar,

i dubta entre creure’s déu o bèstia;

o si s’estima més la ment o el cos,

nascut per morir, pensant per errar;

igualment ignorant és la seva raó,

tant si pensa molt com pensa poc:

caos de pensament i passió, ben barrejats;

espatllat per ell mateix, o al contrari;

mig creat per elevar-se, mig creat per sucumbir;

gran senyor de totes coses, que víctima és de                        [tot;

de la veritat el jutge únic, llançat a infinit error:

glòria, bufó i enigma que és del món!

Alexander Pope (1688-1744), Epístola II (fragment), 1733-1734.

Poesia anglesa i nord-americana.Traducció de Francesc Parcerisas. Barcelona: Ed. 62, 1885, p. 220.

An Essay On Man: Epistle II

Know then thyself, presume not God to scan;

The proper study of mankind is man.

Plac’d on this isthmus of a middle state,

A being darkly wise, and rudely great:

With too much knowledge for the sceptic side,

With too much weakness for the stoic’s pride,

He hangs between; in doubt to act, or rest;

In doubt to deem himself a god, or beast;

In doubt his mind or body to prefer;

Born but to die, and reas’ning but to err;

Alike in ignorance, his reason such,

Whether he thinks too little, or too much:

Chaos of thought and passion, all confus’d;

Still by himself abus’d, or disabus’d;

Created half to rise, and half to fall;

Great lord of all things, yet a prey to all;

Sole judge of truth, in endless error hurl’d:

The glory, jest, and riddle of the world!

Alexander Pope (1688-1744), Epístola II (fragment), 1733-1734.