«D’altra part, d’ençà que no tinc res a fer, puc ben dir que no tinc temps per a res.»
« D’ailleurs, depuis que je n’ai plus rien à faire, je puis dire que je n’ai plus le temps de rien. »
«[…] quan arribes a una edat madura, doncs, deia en Peter, podies mirar, podies comprendre i no perdre la capacitat de sentir, va dir.»
«[…] now that one was mature then, said Peter, one could watch, one could understand, and one did not lose the power of feeling, he said.»
«Ni t’havies d’excusar: o és que l’amistat no és agustiniana? ¿Et cal repòs? A tots. El cerco entre roses perdut en un ponent fellós i el trobo en els llibres. Aquests em fatiguen? El treball m’alleuja. Tots fugim també adelerats, i a l’ombra enyorem el solà; però el vi del bot amargueja i sedegem frescors. On el pagès m’assenyala una font, m’hi fatigo; i el brogit —de veus, de sons, d’ocells, de motors o d’algues— que tants defugen, m’exalta, feliç. M’afanyo per aconseguir vacances llargues on sestejar a plaer, i abúlic, m’assec a assajar rimes o a creuar fulles tropicals. On és el repòs. O el nimfeu.»
«Evidentment, a casa, el que hi sobra és grisor.»
De fruites, de llimones, de miralls,
un mercat, nit de bolo, l’avantsala,
aliè tothom al gran foc d’encenalls,
que s’acosta, la vida us el regala.
València, un workcenter, és dissabte,
més enllà, ja es preparen cent becades,
auguris de nit gran, la nit del rapte,
un novembre invocat tantes vegades.
Bufa un vent gelat, és tot negre a fora,
de lluny es veu com brilla la Petxina,
el gran xef marca el ball dels blancs, és l’hora
de l’espectacle, estricta disciplina.
Solemnes, de gala, cent comensals
distrets ignoren la festa, l’essència,
il·lusos se senten els principals
però de cop se’n percep la presència.
I és que, inesperada, entre la gent,
hi ha la convidada més selecta,
nit d’estrelles, no pas del firmament,
hi ve la Sort, n’és filla predilecta.
Perquè ella ho vol, avui ho sabem prou,
en acabat el sopar memorable,
mou els fils, dues vides, destí nou,
i obrim un màgnum rosat perdurable.
Conscient, segura que no s’equivoca,
disposa, altera, tots els elements,
és la Sort generosa qui els convoca,
tenen tots dos la fusta dels valents.
Perquè ella ho vol, avui ho sabem bé,
a punt de reprendre el camí fressat
ens fa recular, cap taxi al carrer,
ells dos es troben, es miren, l’esclat.
Els anys de joventut fa temps que van quedar
enrere i ara minven els anys de maduresa.
Passejo novament per aquest lloc desert
i fred, acompanyat de tristos pensaments
de soledat. M’aturo al jardí molta estona:
el sol, descolorit; la rosada i el vent,
glaçats. S’entortolliga l’enciam de tardor
fins que es torna llavor. Els arbres s’han marcit
i corsecat. Només queden uns crisantems
que han florit just a sota la tanca de canyís.
Voldria omplir la copa amb el vi que he portat
però la visió d’aquests crisantems m’ha aturat
la mà. Recordo quan era jove i com, tot
d’una, estava content i, de sobte, trist. Quan
ensumava el vi, fes fred o calor, abans
de beure-me’l, el meu cor ja se n’alegrava.
Però, ara que arriba la vellesa, els instants
de joia costen més de trobar i em fa por
que, quan sigui més vell, fins i tot el licor
no em consoli. Per això, crisantems, us pregunto:
¿per què floriu tan tard i en aquesta estació
trista i només vosaltres? Tot i que sé que no
floriu per mi, des d’ara us veuré de bon ull.
«Això demostra, senyora, que les culpes dels pares recauen sempre sobre els fills.»
«It shows how the sins of the parents are visited upon the children, mem.»
«Unos acontecimientos borran otros acontecimientos: inscripciones grabadas sobre otras inscripciones constituyen las páginas de la historia de los palimpsestos.»
« Les événements effacent les événements ; inscriptions gravées sur d’autres inscriptions, ils font des pages de l’histoire des palimpsestes. »
«Ho analitzeu tot fins al punt de canviar el sentit de les frases i el valor de les idees.»
« Vous analysez tout au point de changer le sens des phrases et la valeur des idées. »
El Sentit de la Paraula 