Saying nothing

First lady Melania Trump leaves Joint Base Andrews in Maryland wearing a jacket with the words “I REALLY DON’T CARE. DO U?” after her visit Thursday with migrant children who are being detained at the U.S.-Mexico border. June 21, 2018. Photo by Mandel Ngan.

 

 

 

«La veritat és que ella no volia intimitat; volia conversa. La intimitat té una manera d’engendrar silenci, i ella avorria el silenci. Calia que hi hagués conversa, i calia que fos general, i calia que fos diversa. Calia que no aprofundís, i calia que no fos massa intel·ligent, perquè si aprofundia massa en qualsevol d’aquestes direccions, de segur que algú se’n sentiria al marge, i es quedaria assegut sostenint la tassa de te en equilibri, sense dir res.»

 

 

«The truth was she did not want intimacy; she wanted conversation. Intimacy has a way of breeding silence, and silence she abhorred. There must be talk, and it must be general, and it must be about everything. It must not go too deep, and it must not be too clever, for if it went too far in either of these directions somebody was sure to feel out of it, and to sit balancing his tea cup, saying nothing.»

 

 

Virginia Woolf (1882-1941), Londres [The London Scene. Six Essays on London Life, 1031-1932]. Traducció d’Eduard Castanyo. Barcelona: Viena, 2008, pp. 12-13 («Retrat d’una londinenca»).

 

 

 

 

 

 

 

 

In that very emphatic voice

Pamela Anderson: Smiling #1 (Hollywood, 2000), by Sante D’Orazio.

 

«“No ha llegit res, no ha pensat res, no ha sentit res”, li deia ella amb aquella veu tan emfàtica que arribava molt més lluny del que ella creia.»

 

«“He’s read nothing, thought nothing, felt nothing”, he could hear her saying in that very emphatic voice which carried so much farther than she knew.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 83.

 

Young and aged

 L’actriu i musa felliniana Anita Ekberg (1931-2015), famosa per la seva interpretació a La dolce vita (1960) de Federico Fellini, va morir ahir. En aquesta foto ballant descalça (1956).

 

«Se sentia molt jove i alhora indescriptiblement vella.»

 

«She felt very young; at the same time unspeakably aged.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 13.

 

 

 

 

La Marató

By Marc Vicens.

 

«Què importa el cervell —va dir Lady Rosseter aixecant-se— si es compara amb el cor?»

 

«“What does the brain matter”, said Lady Rosseter, getting up, “compared with the heart?”»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 213.

 

 

The Power of Feeling

Charlie White, Teen and Transgender Comparative Studies #4, 2009-2010.

 

«[…] quan arribes a una edat madura, doncs, deia en Peter, podies mirar, podies comprendre i no perdre la capacitat de sentir, va dir.»

 

«[…] now that one was mature then, said Peter, one could watch, one could understand, and one did not lose the power of feeling, he said.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 212.

 

 

 

What does the brain matter?

Ruth Bernhard, On the Fence, 1946.

 

«Què importa el cervell —va dir Lady Rosseter aixecant-se— si es compara amb el cor?»

 

«“What does the brain matter”, said Lady Rosseter, getting up, “compared with the heart?”»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 213.

 

 

 

There was a mystery about it

Keira Knightley by Patrick Demarchelier for Interview Magazine (Sept. 2014).

 

«Pensant en aquesta llarga amista de gairebé trenta anys, la seva teoria funcionava. Breus, discontínues, tot sovint doloroses com havien estat les seves trobades, deixant de banda les absències i les interrupcions (aquest matí, per exemple, havia entrat l’Elizabeth, bella i muda com un poltre de cames llargues, just quan ell començava a parlar amb la Clarissa), l’efecte que havien tingut sobre la vida era incommensurable. Eren tot un misteri. Et donaven una llavor punxeguda, intensa, desconcertant —la trobada en si; horrorosament dolorosa la major part de les vegades; tanmateix, en l’absència, en els llocs més improbables, floria, s’obria, propagava la seva aroma, es deixava acariciar, assaborir, mirar, treure’n tot el sentit i comprensió després d’anys d’haver-la perduda. Així li havia tornat al cap la Clarissa; a bord d’un vaixell; a l’Himàlaia; evocada per les coses més estranyes (com la Sally Seton, aquella ximpleta generosa i entusiasta, pensava en ell quan veia hortènsies blaves). Ella l’havia influït més que cap altra persona que havia conegut mai. I sempre presentant-se d’aquesta manera sense ser convocada, freda, distingida, lúcida; o enlluernadora, romàntica, evocant un camp o una collita anglesa. La veia més sovint al camp que no pas a Londres. Tantes escenes, a Bourton, tantes…»

 

«Looking back over that long friendship of almost thirty years her theory worked to this extent.  Brief, broken, often painful as their actual meetings had been what with his absences and interruptions (this morning, for instance, in came Elizabeth, like a long-legged colt, handsome, dumb, just as he was beginning to talk to Clarissa) the effect of them on his life was immeasurable. There was a mystery about it. You were given a sharp, acute, uncomfortable grain—the actual meeting; horribly painful as often as not; yet in absence, in the most unlikely places, it would flower out, open, shed its scent, let you touch, taste, look about you, get the whole feel of it and understanding, after years of lying lost.  Thus she had come to him; on board ship; in the Himalayas; suggested by the oddest things (so Sally Seton, generous, enthusiastic goose! thought of HIM when she saw blue hydrangeas).  She had influenced him more than any person he had ever known.  And always in this way coming before him without his wishing it, cool, lady-like, critical; or ravishing, romantic, recalling some field or English harvest.  He saw her most often in the country, not in London.  One scene after another at Bourton…»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, pp. 168-169

 

 

 

The power of taking hold of experience, of turning it round, slowly, in the light

Brazil’s National Congress (1960), designed by Oscar Niemeyer, Brasilia, Brazil. Photo: Eraldo Peres, 2007.

 

«L’avantatge d’envellir, va pensar en Peter Walsh mentre sortia de Regent’s Park amb el barret a la mà, era simplement aquesta: que les passions es mantenien tan vives com sempre, però s’adquiria —per fi!— la facultat que dóna a l’existència la flaire suprema —la facultat d’agafar l’experiència i fer-la girar, lentament, cap a la llum.»

 

«The compensation of growing old, Peter Walsh thought, coming out of Regent’s Park, and holding his hat in hand, was simply this; that the passions remain as strong as ever, but one has gained —at last! — the power which adds the supreme flavour to existence, —the power of taking hold of experience, of turning it round, slowly, in the light.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 89.

 

 

Life

 

 

 «El que a ella li agradava, senzillament, era la vida.»

 

«What she liked was simply life.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 134.

 

 

Worldly

 

 Naomi Campbell by Thierry Le Gouès 1992.

 

«El més evident que se’n podia dir és que era frívola; es preocupava en excés pel rang, l’alta societat i l’èxit al món —cosa que en un sentit era veritat; ella ho havia admès.»

 

«The obvious thing to say of her was that she was worldly; cared too much for rank and society and getting on in the world  —which was true in a sense; she had admitted it to him.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 86.