Anotació

Saying nothing

byMandel Ngan

First lady Melania Trump leaves Joint Base Andrews in Maryland wearing a jacket with the words “I REALLY DON’T CARE. DO U?” after her visit Thursday with migrant children who are being detained at the U.S.-Mexico border. June 21, 2018. Photo by Mandel Ngan.

 

 

 

«La veritat és que ella no volia intimitat; volia conversa. La intimitat té una manera d’engendrar silenci, i ella avorria el silenci. Calia que hi hagués conversa, i calia que fos general, i calia que fos diversa. Calia que no aprofundís, i calia que no fos massa intel·ligent, perquè si aprofundia massa en qualsevol d’aquestes direccions, de segur que algú se’n sentiria al marge, i es quedaria assegut sostenint la tassa de te en equilibri, sense dir res.»

 

 

«The truth was she did not want intimacy; she wanted conversation. Intimacy has a way of breeding silence, and silence she abhorred. There must be talk, and it must be general, and it must be about everything. It must not go too deep, and it must not be too clever, for if it went too far in either of these directions somebody was sure to feel out of it, and to sit balancing his tea cup, saying nothing.»

 

 

Virginia Woolf (1882-1941), Londres [The London Scene. Six Essays on London Life, 1031-1932]. Traducció d’Eduard Castanyo. Barcelona: Viena, 2008, pp. 12-13 («Retrat d’una londinenca»).

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

In that very emphatic voice

Pam 31

Pamela Anderson: Smiling #1 (Hollywood, 2000), by Sante D’Orazio.

 

«“No ha llegit res, no ha pensat res, no ha sentit res”, li deia ella amb aquella veu tan emfàtica que arribava molt més lluny del que ella creia.»

 

«“He’s read nothing, thought nothing, felt nothing”, he could hear her saying in that very emphatic voice which carried so much farther than she knew.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 83.

 

Anotació

Young and aged

Anita Ekberg dancing barefoot on the terrace of the Parador Hotel, Spanish Morocco, 1956

 L’actriu i musa felliniana Anita Ekberg (1931-2015), famosa per la seva interpretació a La dolce vita (1960) de Federico Fellini, va morir ahir. En aquesta foto ballant descalça (1956).

 

«Se sentia molt jove i alhora indescriptiblement vella.»

 

«She felt very young; at the same time unspeakably aged.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 13.

 

 

 

 

Anotació

La Marató

DSC5002

By Marc Vicens.

 

«Què importa el cervell —va dir Lady Rosseter aixecant-se— si es compara amb el cor?»

 

«“What does the brain matter”, said Lady Rosseter, getting up, “compared with the heart?”»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 213.

 

 

Anotació

The Power of Feeling

Pair5_final

Charlie White, Teen and Transgender Comparative Studies #4, 2009-2010.

 

«[…] quan arribes a una edat madura, doncs, deia en Peter, podies mirar, podies comprendre i no perdre la capacitat de sentir, va dir.»

 

«[…] now that one was mature then, said Peter, one could watch, one could understand, and one did not lose the power of feeling, he said.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 212.

 

 

 

Anotació

What does the brain matter?

Ruth Bernhard - On the Fence, 1946

Ruth Bernhard, On the Fence, 1946.

 

«Què importa el cervell —va dir Lady Rosseter aixecant-se— si es compara amb el cor?»

 

«“What does the brain matter”, said Lady Rosseter, getting up, “compared with the heart?”»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 213.

 

 

 

Anotació

There was a mystery about it

Keira Knightley by Patrick Demarchelier

Keira Knightley by Patrick Demarchelier for Interview Magazine (Sept. 2014).

 

«Pensant en aquesta llarga amista de gairebé trenta anys, la seva teoria funcionava. Breus, discontínues, tot sovint doloroses com havien estat les seves trobades, deixant de banda les absències i les interrupcions (aquest matí, per exemple, havia entrat l’Elizabeth, bella i muda com un poltre de cames llargues, just quan ell començava a parlar amb la Clarissa), l’efecte que havien tingut sobre la vida era incommensurable. Eren tot un misteri. Et donaven una llavor punxeguda, intensa, desconcertant —la trobada en si; horrorosament dolorosa la major part de les vegades; tanmateix, en l’absència, en els llocs més improbables, floria, s’obria, propagava la seva aroma, es deixava acariciar, assaborir, mirar, treure’n tot el sentit i comprensió després d’anys d’haver-la perduda. Així li havia tornat al cap la Clarissa; a bord d’un vaixell; a l’Himàlaia; evocada per les coses més estranyes (com la Sally Seton, aquella ximpleta generosa i entusiasta, pensava en ell quan veia hortènsies blaves). Ella l’havia influït més que cap altra persona que havia conegut mai. I sempre presentant-se d’aquesta manera sense ser convocada, freda, distingida, lúcida; o enlluernadora, romàntica, evocant un camp o una collita anglesa. La veia més sovint al camp que no pas a Londres. Tantes escenes, a Bourton, tantes…»

 

«Looking back over that long friendship of almost thirty years her theory worked to this extent.  Brief, broken, often painful as their actual meetings had been what with his absences and interruptions (this morning, for instance, in came Elizabeth, like a long-legged colt, handsome, dumb, just as he was beginning to talk to Clarissa) the effect of them on his life was immeasurable. There was a mystery about it. You were given a sharp, acute, uncomfortable grain—the actual meeting; horribly painful as often as not; yet in absence, in the most unlikely places, it would flower out, open, shed its scent, let you touch, taste, look about you, get the whole feel of it and understanding, after years of lying lost.  Thus she had come to him; on board ship; in the Himalayas; suggested by the oddest things (so Sally Seton, generous, enthusiastic goose! thought of HIM when she saw blue hydrangeas).  She had influenced him more than any person he had ever known.  And always in this way coming before him without his wishing it, cool, lady-like, critical; or ravishing, romantic, recalling some field or English harvest.  He saw her most often in the country, not in London.  One scene after another at Bourton…»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, pp. 168-169