Or captain jewels in the carcanet

Hannah Holman fotografiada per Gregory Derkenne per a Citizen K, Summer 2011.


Sonet LII
Sóc com el que té la beneïda clau
per a acccedir al tresor que guarda ben tancat
i no el va a veure a cada instant, que no li plau
d’esmussar aquell plaer tan poc sovintejat.
Per això tenim festes solemnes i comptades,
només de tant en tant, durant tot l’any complet,
com pedres de valor amb mesures encastades
o com les joies principals d’un collaret.
Hi ha moments en què et tinc com a dintre un                                                     [estoig
o com l’armari on dorm el mantell més preuat,
que transforma un instant en un instant de goig
desplegant altre cop l’esplendor amagat.
Beneïts els teus mèrits tan dignes de lloança:
amb tu tinc el triomf; sense tu, l’esperança.
William Shakespeare (1564-1616), Els sonets (Sonnets, 1609). Edició bilingüe. Versions en prosa i en vers de Salvador Oliva. Barcelona: Ed. 62/Empúries, 2002, sonet 52.
Sonnet LII
So am I as the rich, whose blessed key
Can bring him to his sweet up-locked treasure,
The which he will not every hour survey,
For blunting the fine point of seldom pleasure.

Therefore are feasts so solemn and so rare,
Since, seldom coming, in the long year set,
Like stones of worth they thinly placed are,
Or captain jewels in the carcanet.

So is the time that keeps you as my chest,
Or as the wardrobe which the robe doth hide,
To make some special instant special blest,
By new unfolding his imprison’d pride.

Blessed are you, whose worthiness gives scope,
Being had, to triumph, being lack’d, to hope.



[From Sali.]

Anuncis

Sentir amb els ulls és propi de l’amor amb talent

El quadre Portrait of Henrietta Moraes(1963), una de les primeres investigacions sobre el cos femení feta pel pintor Francis Bacon (1909-1992), va ser venut a Christie’s de Londres per 25,5 milions d’euros (14.02.2012). El quadre és un retrat de la model, bohèmia i memorialista britànica Henrietta Moraes (1931-1999), musa artística durant la dècada dels anys cinquanta i seixanta.

Sonet xxiii
Com un actor inexpert a sobre l’escenari
que oblida el seu paper per culpa del temor,
o com un enfurit amb el cor sanguinari
que veu que massa força li dissipa el valor,
jo no sé trobar els mots, per manca de                                                         [confiança,
que expressin bé la cerimònia de l’amor;
la força de l’amor em fa perdre puixança,
i el pes de tant d’amor me’n fa perdre el fervor.
Doncs, que almenys els meus llibres siguin més                                                [eloqüents,
que siguin nuncis muts del meu pit parlador,
que acapta amor i en vol retribucions fervents
més que no pas la llengua que ha dit més i                                                          [millor.
Desxifra les paraules que ha escrit l’amor silent:
sentir amb els ulls és propi de l’amor amb                                                            [talent.
William Shakespeare (1564-1616), Els sonets (Sonnets, 1609). Edició bilingüe. Versions en prosa i en vers de Salvador Oliva. Barcelona: Ed. 62/Empúries, 2002, sonet 23.
Sonnet xxiii
As an unperfect actor on the stage
Who with his fear is put besides his part,
Or some fierce thing replete with too much rage,
Whose strength’s abundance weakens his own heart.

So I, for fear of trust, forget to say
The perfect ceremony of love’s rite,
And in mine own love’s strength seem to decay,
O’ercharged with burden of mine own love’s might.

O, let my books be then the eloquence
And dumb presagers of my speaking breast,
Who plead for love and look for recompense
More than that tongue that more hath more express’d.

   O, learn to read what silent love hath writ:
   To hear with eyes belongs to love’s fine wit.

A mi no em cal lloar l’amor que no vull vendre

Lara Stone per Inez Van Lamsweerde & Vinoodh Matadin per a la Purple Fashion Summer 2007.


Sonet XXI
Jo no faig com la musa que aplica els seus talents
a fer, als rostres pintats, versos amb gran destresa
i que del cel mateix estira els ornaments
per mostrar un bell amor amb tota la bellesa.
Pomposa, agermana amb el sol i la lluna,
amb la terra i les pedres precioses de la mar,
les flors d’abril i tot allò que la fortuna
ha posat sota el cel com un tresor molt rar.
Sincerament enamorat, vull confessar
que el meu amor és tan bonic com qualsevol
fill de qualsevol mare, tot i que no és tan clar
com els estels nocturns ni tampoc com el sol.
Que digui més el que de tòpics vol dependre;
a mi no em cal lloar l’amor que no vull vendre.
William Shakespeare (1564-1616), Els sonets (Sonnets, 1609). Edició bilingüe. Versions en prosa i en vers de Salvador Oliva. Barcelona: Ed. 62/Empúries, 2002, sonet 21.
Sonnet XXI

So is it not with me as with that muse,
Stirred by a painted beauty to his verse,
Who heav’n itself for ornament doth use
And every fair with his fair doth rehearse,

Making a couplement of proud compare
With sun and moon, with earth and sea’s rich gems,
With April’s first-born flow’rs, and all things rare,
That heaven’s air in this huge rondure hems.

O! let me, true in love, but truly write,
And then believe me, my love is as fair
As any mother’s child, though not so bright
As those gold candles fixed in heaven’s air:

Let them say more that like of hearsay well;
I will not praise that purpose not to sell.