Anotació

Oculus rerum

2018-04-23-PHOTO-00000423

 

 

«L’home és l’ull de les coses.»

 

Eurífam, De vita humana.

 

Edward Bulwer-Lytton (1803-1873), Zanoni (1842). Traducció de Joaquim Mallafrè. Martorell: Adesiara, p. 290 (Llibre IV, capítol III).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

A man’s prerogative

Alphonse Marie Mucha

By Alphons Mucha (1860-1939).

 

«Somiar és una prerrogativa humana, privilegi comú del pagès i del rei.»

 

«It is man’s prerogative to dream, the common royalty of peasant and of king. »

 

Edward Bulwer-Lytton (1803-1873), Zanoni (1842). Traducció de Joaquim Mallafrè. Martorell: Adesiara, p. 21 (Capítol I).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sweet pliability of man’s spirit!

Gustave Doré (1832-1883), Don Quixote (c. 1860).


«Sweet pliability of man’s spirit, that can at once surrender itself to illusions, which cheat expectation and sorrow of their weary moments!»


«Dolça flexibilitat de l’esperit humà, que es pot lliurar tot d’una a les il·lusions, que burlen les inquietuds i les preocupacions dels moments difícils!»

Laurence Sterne (1713-1768), Un viatge sentimental per França i Itàlia [A Sentimental Journey Trough France and Italy, 1768]. Traducció de Joaquim Mallafré. Barcelona: Destino, 2001, p. 132.




Who I am?

Stoya, Bizarre.


«There is not a more perplexing affair in life to me, than to set about telling any one who I am, – for there is scarce any body I cannot give a better account of than myself; and I have often wished I could do it in a single word, – and have an end of it.»


«En la vida no hi ha cosa que m’amoïni més que haver d’explicar a algú qui sóc, perquè segurament ho faria millor de qualsevol altre que de mi. I sovint m’hauria agradat de fer-ho amb una sola paraula i acabar d’una vegada.»

Laurence Sterne (1713-1768), Un viatge sentimental per França i Itàlia [A Sentimental Journey Trough France and Italy, 1768]. Traducció de Joaquim Mallafré. Barcelona: Destino, 2001, p. 130.



Sweet and gracious goddess

Madonna fotografiada per Steven Meise.


«’Tis thou, thrice sweet and gracious goddess, addressing myself to Liberty, whom all in public or in private worship, whose taste is grateful, and ever will be so, till Nature herself shall change. – No tint of words can spot thy snowy mantle, or chymic power turn thy sceptre into iron: – with thee to smile upon him as he eats his crust, the swain is happier than his monarch, from whose court thou art exiled!»
«És a tu, tres voltes dolça i clement deessa —vaig dir tot invocant la Llibertat—, a qui tothom venera en públic o en privat, qui té un gust saborós i que dura per sempre, mentre no canviï la Natura. El tint de les paraules no pot tacar el teu mantell de neu  ni cap efecte químic pot convertir en ferro el teu ceptre. Amb tu que li somrius mentre es menja un crostó, el sagal és més feliç que el seu monarca, de la cort del qual estàs exiliada.»
Laurence Sterne (1713-1768), Un viatge sentimental per França i Itàlia[A Sentimental Journey Trough France and Italy, 1768]. Traducció de Joaquim Mallafré. Barcelona: Destino, 2001, p. 114.

My affections

Gustav Klimt (1862-1918), Roses under the Trees(c. 1905).


«I declare, said I, clapping my hands cheerily together, that were I in a desert, I would find out wherewith in it to call forth my affections: – if I could not do better, I would fasten them upon some sweet myrtle, or seek some melancholy cypress to connect myself to; – I would court their shade, and greet them kindly for their protection. – I would cut my name upon them, and swear they were the loveliest trees throughout the desert: if their leaves wither’d, I would teach myself to mourn; and, when they rejoiced, I would rejoice along with them..»

«—Declaro —vaig dir picant de mans alegrement— que, en un desert que estigués, hi trobaria alguna cosa que despertés el meu interès. Si no podia fer res millor, recorreria a alguna fragant mata de murta o m’identificaria amb la melangia d’un xiprer. En cercaria l’ombra i m’acolliria a la seva protecció amb agraïment. Hi  gravaria el  meu nom i juraria que eren els  arbres més esplèndids del desert. Si se’ls pansien les fulles, me’n condoldria, i quan reviscolessin, ensems amb ells jo reviscolaria.»

Laurence Sterne (1713-1768), Un viatge sentimental per França i Itàlia [A Sentimental Journey Trough France and Italy, 1768]. Traducció de Joaquim Mallafré. Barcelona: Destino, 2001, p. 54.

Life is too short

Helmut Newton.


«Life is too short to be long about the forms of it.»
«La vida és massa curta per a estendre’s en formalitats.»
Laurence Sterne (1713-1768), Un viatge sentimental per França i Itàlia[A Sentimental Journey Trough France and Italy, 1768]. Traducció de Joaquim Mallafré. Barcelona: Destino, 2001, p. 93.