Anotació

So there you are

tumblr_opuic73lVF1uouwm5o1_500

Marilyn Monroe Reads Joyce’s Ulysses at the Playground by Eve Arnold (1955).

 

 

«I ningú no sap res de literatura si no es passa la major part de la vida assegut. Així són les coses.»

 

«And nobody knows anything about literature unless he spends most of his life sitting down. So there you are.»

 

Christopher Morley (1890-1957), La llibreria ambulant [Parnassus on Wheels, 1917]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Viena, 2014, p. 122.

 

 

 

 

 

Anotació

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus

tumblr_mad27wtYdq1rx4ivwo1_1280

Marilyn Monroe a la famosa escena de The Seven Year Itch (1955, Billy WiLder, dir.).

 

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos;

i els xafardeigs dels vells malagradosos

avaluem-los tots al preu d’un as.

Els sols es poden pondre i tornar a néixer:

quan la llum breu se’ns ha post, a nosaltres

ens cal, només, dormir una nit eterna.

Ara fem-nos molts besos, després cent,

després mil més i cent una altra volta,

després, encara, mil i després cent.

Llavors, quan n’hàgim fets ja molts milers,

perdrem el compte a fi de no saber-los

o perquè cap malvat no ens tingui enveja

quan sàpiga que ens hem fet tants besos.

 

 

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,

rumoresque senum severiorum

omnes unius aestimemus assis!

soles occidere et redire possunt;

nobis, cum semel occidit brevis lux,

nox est perpetua una dormienda.

da mi basia mille, deinde centum,

dein mille altera, dein secunda centum,

deinde usque altera mille, deinde centum;

dein, cum milia multa fecerimus,

conturbabimus illa, ne sciamus,

aut ne quis malus invidere possit

cum tantum sciat esse basiorum.

 

 Catul (c. 84-54 aC), versió de Jaume Medina.

 

 

 

Anotació

La réalité

marilyn-monroe-c8 Fake of Marilyn Monroe by Sam Shaw, September 1957.

 

MarilynMonroe_SamShawPhotoshoot_1_Sep-1956_10

 Marilyn Monroe by Sam Shaw, September 1957.

 

«La realitat que havia conegut ja no existia.»

 

«La réalité que j’avais connue n’existait plus.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 526. (Els noms de país: el nom)

 

Tal fores

Marilyn Monroe fotografia per Bert Stern (1962).


Sobre el retrat d’una bella dona esculpit en son monument sepulcral

Tal fores: sota terra
ara ets pols i esquelet. Damunt els ossos
i el fang, posat immòbilment, debades,
mut, contemplant de les edats el vol,
està, sols de memòries i de dol
custodi, el simulacre
de la beltat passada.
I la dolça mirada
que trémer féu si immòbil, com ja sembla,
a la d’altri fitava; el llavi ardit
d’a on, com d’urna plena,
s’abocava el plaer; el coll, cenyit
ja pel desig; aquella mà amorosa
que tot sovint, estesa,
la mà sentí glaçar-se que estrenyia,
i el si que féu la gent
tenyir-se obertament de pal·lidesa,
van ésse’ una vegada: fang i ossos
ets ara, i eixa vista
vituperosa i trista un roc amaga.
En nostra companyia,
el fat així tota semblança postra
que imatge més vivent
del cel ens pareixia.
O misteri eternal de l’ésser nostre!
Avui inenarrable
font d’excelsos, d’immensos
imaginars i senys,
grandeja la bellesa
com esplendor vibrat per la natura
damunt eixos arenys,
que de fats sobrehumans i de reialmes
afortunats i d’auris mons, talment,
sembla que ens doni signe
i ferm sollevament:
per poca violència
demà, sull a la vista,
abominós, abjecte,
es torna aquell qui havia estat suara
com un angèlic vis,
i dins les ments alhora
s’ha fet aquell mirable
concepte que hi movia, fonedís.
Somnis altius, desigs sense riberes,
en nostra ment errívola,
creen doctes acords
per virtut natural: i és allavors
que en una mar deliciosa, arcana
va errant l’ànima humana
gairebé com l’impàvid
nedadó’ en l’oceà fa en sos deports.
Mes torna’s, si l’orella
fereix discorde accent,
no re aquell paradís en un moment.
Com ets, natura humana
frèvol en tot, i vil!
Per què sentir tan alt, o pols i ombra?
Però si ets gentil
en part, com esdevé que tos més dignes
pensament i glatits
siguin lleument i per tan baixes causes
encesos o extingits?
Giacomo Leopardi (1798-1837), Canti, xxxi. Traducció de Josep Carner, La Veu de Catalunya (18 de jul. 1923). Edició de Jordi Castellanos, Els Marges, n.o 12 (gener 1978).

We are such stuff as dreams are made on

Michelle Williams, caracteritzada com a Marilyn Monroe en la pel·lícula Mi semana con Marilyn (My Week with Marilyn, 2011), protagonitzada per la mateixa M. Williams i Kenneth Branagh.


Our revels now are ended. These our actors,
As I foretold you, were all spirits, and
Are melted into air, into thin air;
And, like the baseless fabric of this vision,
The cloud-capp’d towers, the gorgeous palaces,
The solemn temples, the great globe itself,
Yea, all which it inherit, shall dissolve,
And, like this insubstantial pageant faded,
Leave not a rack behind. We are such stuff
As dreams are made on; and our little life
Is rounded with a sleep.
Prospero, act IV, scene I, vv. 148-158.
William Shakespeare (1564-1616), The Tempest (c. 1610-1612).
La festa s’ha acabat, i aquests actors,
com us deia, tots eren esperits.
S’ha fos en l’aire que no es palpa.
I, semblants a la fàbrica d’aquesta
visió, que no té cap fonament,
l’altiva torre que corona el núvol,
el magnífic palau i el temple esplèndid,
i fins la immensa esfera d’aquest món,
i tots els que l’heretin i governin,
es dissoldran; i, igual que s’ha esvaït
aquesta fantasia sense cos,
no deixaran ni fum, ni crit, ni rastre.
Som de l’estofa de què són els somnis.
I un somni és el que volta nostra vida
petita!
William Shakespeare, La tempestat, traducció Josep M. de Sagarra.


Una furtiva lagrima

Richard Avedon (1923-2004), Marilyn Monroe, 1957.

Una furtiva lagrima
negli occhi suoi spuntò:
Quelle festose giovani
invidiar sembrò.
Che più cercando io vò?
Che più cercando io vò?
M’ama! Sì, mama, lo vedo. Lo vedo.
Un solo istante i palpiti
del suo bel cor sentir!
I miei sospir, confondere
per poco a’ suoi sospir!
I palpiti, i palpiti sentir,
confondere i miei coi suoi sospir…
Cielo! Si può morir!
Di più non chiedo, non chiedo.
Ah, cielo! Si può, Si può morir
Di più non chiedo, non chiedo.
Si può morir, Si può morir damor.

Gaetano Donizetti (1797-1848), L’elisir d’amore, 1832, act. II, esc. VII.