El Club dels optimistes incorregibles

Cretins

El govern de Mariano Rajoy. Fotografia: Ángel Díaz.


«Aquí hi ha l’autèntica vida: una concentració de cretins.»
Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 68.

Solucions

Giorgione (1477-1510), Judit. Sant Petersburg, Museu de l’Hermitage.


«Avui ho començo a entendre. Només es pot triar entre solucions dolentes.»
Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 68.


Memòries

Picasso (1881-1973), Dues germanes (La trobada), 1902. Sant Petersburg, Museu de l’Hermitage.


«Sempre tenim por de perdre la memòria i aquesta és la font dels nostres mals. Només es viu bé en l’oblit. La memòria és el pitjor enemic de la felicitat. La gent feliç oblida.»
Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 327.

La Terra Promesa

L’activista hindú Anna Hazare, considerat per molts un nou Gandhi, ha iniciat una vaga de fam en contra de la corrupció a l’Índia. Empresonat pel govern per tal d’evitar aquesta iniciativa, va haver de ser alliberat gràcies a la pressió popular multitudinària. Foto: Mustafa Quraishi/AP.


«Diuen que no cal que un projecte pugui sortir bé per iniciar-lo; és una gran veritat. El que és propi de la convicció i de l’esperança escapa a la lògica. Quan un home realitza el seu somni, no hi ha raó, ni fracàs, ni victòria. El més important a la Terra Promesa no és la terra, és la promesa.»
Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 327.

No llegir abans d’haver viscut

Caspar David Friedrich (1774-1840), Posta de sol (Germans), ca. 1835. Sant Petersburg, Museu de l’Hermitage.


«S’hauria de prohibir llegir alguns llibres massa d’hora. Hi passem de costat o a través. I algunes pel·lícules també. S’hi hauria de posar l’etiqueta: no es pot veure o llegir abans d’haver viscut.»
Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 169.


Llegir i…

Stefano Corso (*1968), Surprise!, 2007.



«Llegir i apreciar una novel·la d’un immoral no és donar-li cap mena d’absolució, compartir les seves idees o ser-ne còmplices, és reconèixer el seu talent, no la seva moralitat o el seu ideal.»

Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 45.


Eleccions

El president espanyol Rodríguez Zapatero convoca eleccions anticipades per al 20 N.


«—I la democràcia? —protestà en Tomasz.
»—La confons amb la igualtat. La democràcia és un sistema injust. Es demana l’opinió als imbècils com tu.»
Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 392.


L’home revoltat

Joan Laporta (*1962), expresident del Barça, diputat al Parlament de Catalunya i regidor a l’Ajuntament de Barcelona, de vacances a Formentera.



«Què és un home revoltat? 
Un home que diu no.» 
[Albert Camus, L’home revoltat] 

Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 75.


El mínim vital

Àngels Ribé, Work is the Effort Against Resistance, 1976. 
Exposa al Macba.


«El mínim vital. Mai he estat tan feliç en tota la meva vida. L’escàndol no és l’explotació, és la nostra imbecil·litat. Les obligacions que ens imposem per tenir el que és superflu i el que és inútil. El pitjor són els babaus que s’escarrassen per no res. El problema no són els amos, són els diners que ens esclavitzen. El dia de la gran bifurcació, el qui va tenir raó no va ser l’imbècil que va baixar de l’arbre per esdevenir sapiens, sinó el mico que va seguir collint fruits i rascant-se la panxa. Els homes no han entès res sobre l’evolució. Qui treballa és el rei dels imbècils.»
Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 387.



Família

Gustav Klimt (1862-1918), Danae (1907-1908). Viena, col·lecció particular.


«Durant molt temps, vaig ignorar totalment la història de la meva família. Tot era perfecte o gairebé, en el millor dels mons. No se sol explicar als nens el que va passar abans que ells existissin. Primer són massa petits per entendre-ho, després són massa gran per escoltar, més tard no tenen temps i en acabat és massa tard. És propi de la vida de la família. Vivim plegats com si ens coneguéssim però ho ignorem tot els uns dels altres. S’esperen miracles de la nostra consanguinitat: harmonies impossibles, confidències absolutes, fusions viscerals. Ens conformem amb la mentida tranquil·litzadora de la nostra parentela.»
Jean Michel Guenassia (*1950), El club dels optimistes incorregibles (2009), traducció d’Eulàlia Sandaran, Barcelona, Ed. 62, 2010, p. 31.