«“Ja n’hi ha prou” [«Es ist gut»]. I aquestes van ser les seves últimes paraules.»
«“It is enough.” And these were his last words.»
«Voltaire, per cert, havia dit a un metge jove que censurava el cafè amb el mateix mal nom de “verí lent”: “Teniu raó, amic meu; no obstant això, és lent, i esgarrifosament lent; perquè n’he estat bevent aquests últims setanta anys, i encara no m’he mort”.»
«Voltaire, by the way, had said to a young physician who denounced coffee under the same bad name of a “slow poison”, “You’re right there, my friend, however; slow it is, and horribly slow; for I have been drinking it these seventy years, and it has not killed me yet”.»
«[Kant] era un observador puntual de la norma de Lord Chesterfiel: és a dir, que el nombre de convidats a dinar, comptant-hi ell mateix, no hauria de ser inferior al nombre de les Gràcies [3], ni excedir el de les Muses [9].»
«[…] for he was a punctual observer of Lord Chesterfield’s rule —that his dinner party, himself included, should not fall below the number of the Graces nor exceed that of the Muses.»
«Cal notar que, en el llibre memoràndum que he esmentat abans, hi vaig trobar un fragment d’una antiga cançó (inserit per Kant, i datat a l’estiu, uns sis mesos abans del moment de la seva mort), que expressava que el febrer era el mes en què la gent havia de dur una càrrega menor, per la raó òbvia que era entre dos i tres dies més curt que els altres; i el sentiment amb què concloïa era expressat en una to de patetisme curiós a tal efecte: “Oh, feliç Febrer! en què l’home ha de suportar menys coses —menys dolor, menys pena, menys remordiments!”.»
«It is remarkable that, in the memorandum book which I have before mentioned, I found a fragment of an old song (inserted by Kant, and dated in the summer about six months before the time of his death) which expressed that February was the month in which people had the least weight to carry, for the obvious reason that it was shorter by two and by three days than the others; and the concluding sentiment was in a tone of fanciful pathos to this effect: “Oh, happy February! in which man has least to bear —least pain, least sorrow, least self- reproach!”.»
«Tothom sap que la moderació és una virtut més difícil que l’abstinència.»
«Everybody knows that temperance is a more difficult virtue than abstinence.»
«Un gran home, encara que hagi seguit un viarany poc fressat, ha de ser sempre objecte d’una curiositat generosa.»
«A great man, though in an unpopular path, must always be an object of liberal curiosity.»
El Sentit de la Paraula 