«Quina cosa més estranya, l’amor!»
«What a strange thing love is!»
La immortal
—Sibil·la amb el trespeus endevinaire,
digues on va la il·lusió que mor,
a un clot de terra, d’espadats al caire
o riu avall sota la posta d’or.
—Ella morir, feta de llum i d’aire!
Quan, infidel, l’has bandejat del cor,
torna al palau del Son fantasiaire,
tot rius i galeries de tresor.
I ets tu mateix, deixada ta parença
damunt del llit, qui l’acompanya. Car
has de mudar-li arreus i captinença,
perquè, en la llinda de la teva llar,
pel seu encís de nova coneixença
l’amis de nou i puguis viure encar.
«O, culo di angelo!…»
El Sentit de la Paraula 