Viure és pensar (o no)

Vincent van Gogh (1853-1890), Iris (1889). Los Angeles, Getty Center.


«Per a l’home instruït, viure és pensar.»
Ciceró (106-43 aC), Tusculanes, V, 38, 111.»



Anuncis

Els clàssics

Antonio López (*1936), Carmen dormida, bronze, 2007.


«Els clàssics tenen l’avantatge de poder carregar a l’esquena totes les interpretacions possibles sense sentir la molèstia de la càrrega.»
Carme Riera, «El centenari d’Ernesto Sabato», Ara (Barcelona) (24-vi-2011), p. 23.


Raó i estupidesa

Foto: Herb Ritts (1952-2002), 1999.



La púrria humana ho hi ha res que temi més que la raó; l’estupidesa haurien de témer, si comprenguessin què és allò veritablement temible; però la raó és incòmoda, i cal bandejar-la, mentre que l’estupidesa és només nociva, i això pot esperar.


Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832), Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, 1795, llibre setè, capítol tercer. Trad. Josep Murgades, 1985.







Prou, s’ha acabat!

Joan Oliver (Pere Quart), ja fa un quart de segle de la seva mort. 
Foto: Ferran Sendra.

vaca suïssa
Quan jo m’esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s’ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca
ni s’amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l’ànima d’esclau.
A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l’he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me’n desencamini
la llepolia d’un manat d’alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo só la vaca de la mala llet.
Pere Quart (Joan Oliver) (18991986)


It’s a changeable world!

Emma Watson fotografiada per Logan Lerman en el rodatge de The Perks of Being a Wallflower.


«Però tot canvia en aquest món. Si pensem com d’insuportables sempre ens semblen les nostres penes i com d’insignificants són en realitat, en com un dia estem segurs que ens morirem de dolor i com de ràpid que se’ns passa, hauríem d’avergonyir-nos de nosaltres mateixos i de la superficialitat dels nostres estats d’ànim.»
William M. Thackeray (1811-1863), Barry Lyndon (The Luck of Barry Lyndon, 1844), cap. 2.
«But it’s a changeable world! When we consider how great our sorrows seem, and how small they are; how we think we shall die of grief, and how quickly we forget, I think we ought to be ashamed of ourselves and our fickle-heartedness.»



No em manca res

El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
Salm 23



Riqueses

Jasmin, an Egyptian woman. Foto: Martin La Delfa/National Geographic, 2011.

«Ningú no podrà enganyar-nos ni ens podrà convèncer que per a aquest fi en calen grans riqueses: elles no ens ajuden, sinó que ens posen obstacles; suposen una càrrega més que un alleujament. Per arribar a la vida solitària cal fer una ascensió, i ningú que vulgui emprendre-la no s’enredarà amb llaços o pesos inútils. No hi ha res més pesant i que ens retingui més que l’or: no hem de cobejar-lo ni voler-lo més enllà del que la necessitat mateixa requereix perquè, un cop cedim a l’avarícia, no hi ha res que ens pugui plegar, ni abatre, ni fer-nos caure a terra més que l’or, i no hem d’estranyar-nos si, havent sorgit de la terra, el seu pes l’hi empeny novament.»
Francesco Petrarca (1304-1374), Elogi de la vida solitària (De vita solitaria, 1346-c. 1356). Edició i introducció de Jordi Llovet. Traducció de Núria Gómez Llauger. Barcelona: Angle, 2011, p. 148 [II.xiv.17]. (El Far; 19)