Per què floriu tan tard?

Rastellera de cerveses a la barra del Bar Calders. Foto: JFerrerC

 

Els crisantems al jardí de llevant

 

Els anys de joventut fa temps que van quedar

enrere i ara minven els anys de maduresa.

Passejo novament per aquest lloc desert

i fred, acompanyat de tristos pensaments

de soledat. M’aturo al jardí molta estona:

el sol, descolorit; la rosada i el vent,

glaçats. S’entortolliga l’enciam de tardor

fins que es torna llavor. Els arbres s’han marcit

i corsecat. Només queden uns crisantems

que han florit just a sota la tanca de canyís.

Voldria omplir la copa amb el vi que he portat

però la visió d’aquests crisantems m’ha aturat

la mà. Recordo quan era jove i com, tot

d’una, estava content i, de sobte, trist. Quan

ensumava el vi, fes fred o calor, abans

de beure-me’l, el meu cor ja se n’alegrava.

Però, ara que arriba la vellesa, els instants

de joia costen més de trobar i em fa por

que, quan sigui més vell, fins i tot el licor

no em consoli. Per això, crisantems, us pregunto:

¿per què floriu tan tard i en aquesta estació

trista i només vosaltres? Tot i que sé que no

floriu per mi, des d’ara us veuré de bon ull.

 

Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 49.

 

 

Macondo

Perejaume, Muntanyes (2007)

 

AL RIU M’ACOMIADO DE HSIA XAN

He amarat el mocador perquè
vostè se’n va. Sense llar i amb setanta
anys, l’ermot és casa seva. Ple d’ànsia
miro el vent que s’alça quan el vaixell
salpa: hi veig un home amb els cabells blancs
enmig d’unes ones amb crestes blanques.

Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 50.

 

 

Amb flors o sense

Un menut sirià refugiat, ressagat del grup, és atès per membres de la UNHCR, febrer 2014.

 

Amb flors o sense flors

Amb flors o sense flors, amb boira o sense

                                                           [boira,

la mitjanit arriba i l’alba la segueix.

Arribem com si fóssim somnis de primavera,

ens esvanim com núvols tardans, buscant no

                                                             [res.

Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 21.

 

 

 

 

El plaer de la conversa plàcida

Istanbul, Turkey. Dervishes perform at the Galata whirling dervish hall.

 

Vellesa

[Dedicat a Liu-You-xi, que va néixer el mateix any, 835 d.C.]

Ens fem vells, tots dos junts, així doncs                                                                      [preguntem-nos:

la vellesa, com és? L’ull, apagat, es tanca

abans que es faci fosc i el cap, de tan ociós,

és migdia i encara està despentinat.

A vegades sortim a fer un volt amb l’ajut

d’un bastó. O passem tot el dia asseguts

amb les portes tancades. I no gosem mirar-nos

en el rostre lluent del mirall i tampoc

podem llegir cap llibre amb la lletra petita.

Es fa més i més fondo l’amor pels vells amics

i es torna més escàs el tracte amb la gent jove.

I només el plaer de la conversa plàcida

és tan immens com sempre, quan ens trobem de                                                       [nou.

Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 21.