L’alfabet en argentada espurna

Na Kardashian, via Instagram.

 

 

Somni

 

He somiat que entre la mar nocturna
una sirena de bell si d’argent
em deia: —Fill d’aqueixa vil cofurna,
la dura terra sense argent llisquent,

fita avui la mirada taciturna
en les lluors de l’onejar brunzent:
són l’alfabet en argentada espurna
del bell amor, immarcescible al vent—.

I m’abocava a aprendre aquell misteri
d’un gran defalliment i un gran imperi.
El vent, però, de tot senyal escrit

deixà, en passant, escorrialles soles,
i cantava: —En tan lleus abeceroles,
la lletra mor abans no té sentit.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 434 (Ofrena, 326) [< La paraula en el vent (1914), 27.I]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Being original

Kim Kardashian, via Instagram, 2016.

 

«No hi havia res que l’avorrís tant com la gent que tenia pretensions de ser original, la gent que se li acostava, l’arraconava i la tenia allà esperant mentre deien originalitats.»

 

«Nothing bored her so much as people who insisted on being original, who came and buttonholed her and kept her waiting while they were being original.»

 

Elizabeth von Arnim (1866-1941), Un abril prodigiós [The Enchanted April, 1922]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Viena, 2016, p. 82 (2).

 

 

La grande fatigue de l’existence

 Kim Kardashian by Steven Klein for Love (n. 13, 2015)

 

«La gran fatiga de l’existència potser és, de fet, aquesta feinada que tens de romandre raonable vint anys, quaranta anys o més, per no ser simplement, profundament tu mateix, és a dir, immund, atroç, absurd. El malson d’haver de presentar sempre com un ideal universal, superhome del matí a la nit, el subhome claudicant que se’ns ha donat.»

 

 «La grande fatigue de l’existence n’est peut-être en somme que cet énorme mal qu’on se donne pour demeurer vingt ans, quarante ans, davantage, raisonnable, pour ne pas être simplement, profondément soi-même, c’est-à dire immonde, atroce, absurde. Cauchemar d’avoir à présenter toujours comme un petit idéal universel, sur-homme du matin au soir, le sous-homme claudicant qu’on nous a donné.»

 

Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), Viatge al fons de la nit [Voyage au bout de la nuit, 1932], traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 2011, p. 416. (labutxaca)