O Sancta simplicitas!

Legionnaires carry a statue of Christ of Mena outside a church during Holy Week. Photograph by Jon Nazca.

 

 

Guarda’t també de la santa simplicitat!

 

 

O Sancta simplicitas! és la frase que es diu que pronuncià Jan Hus (1369-1415) quan, en la foguera a què l’havia condemnat la Inquisició per heretge, veié una vella que, duta pel seu zel religiós, anava a tirar-hi més llenya.

 

Friedrich Nietzsche (1844-1900), Així parlà Zaratustra [Also sprach Zarathustra, 1883-1885]. Traducció de Manuel Carbonell. Barcelona: Quaderns Crema, 2007, p. 83 (Del camí del creador)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Obstinació

A Palestinian woman and a member of the Israeli security forces photograph each other, Jerusalem. Photograph by Ahmad Gharabli.

 

«Una virtud hay que quiero mucho, una sola. Se llama obstinación. Todas las demás, sobre las que leemos en los libros y oímos hablar a los maestros, no me interesan. En el fondo se podría englobar todo ese sinfín de virtudes que ha inventado el hombre en un solo nombre. Virtud es: obediencia. La cuestión es a quien se obedece. La obstinación también es obediencia. Todas las virtudes, tan apreciadas y ensalzadas, son obediencia a leyes dictadas por los hombres. Tan sólo la obstinación no pregunta por esas leyes. El que es obstinado obedece a otra ley, a una sola, absolutamente sagrada, a la ley que lleva en sí mismo, al “propio sentido”.»

 

Hermann Hesse (1877-1962), Obstinación. Escritos autobiográficos. Selección y epílogo de Seigfred Unseld. Madrid: Alianza, 2004, p. 7 (Prólogo).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les pistoles són autèntiques?

Selma Blair by Dylan Coulter for the Observer.

 

De cop i volta vaig sentir:
─Les pistoles són autèntiques?
─Són un joc autèntic de pistoles per a duel amb sistema Lepage.
I la mateixa veu:
─De Lepage? Em pensava que eren de Puixkin.
Vaig aclarir:
─Són pistoles de l’època. Amb el sistema del famós armer Jean Lepage. Puixkin coneixia i apreciava les bones armes. Tenia unes pistoles iguals que aquestes…
─I el calibre?
─Què passa amb el calibre?
─M’interessa saber-ne el calibre.
─Doncs són del calibre que toca ─vaig dir.
─Perfecte ─va fer el turista de sobte, més tranquil.

 

Serguei Dovlàtov (1941-1990), El parc [Заповедник, 1983]. Traducció de Miquel Cabal Guarro. Barcelona: La Breu, 2017, pp. 54-55.