Anotació

Rêves

René Magritte (1898-1967), L’Art de la conversation (1963). Col·lecció privada. Exposició El surrealismo y el sueño. Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid, 8 oct.-2014-12 gen. 2014.

Assegut a la muntanya Jingting
Li Bai (701-762)

L’ocellada que s’enlaira

i un núvol solitari sense pressa.

No ens cansem de mirar-nos

la muntanya i jo.

Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa clàssica. Traducció de Manel Ollé. Barcelona: Alpha, 2012, p. 54-55.

 
 
 
Anuncis

Ull

René Magritte (1898-1967), Le faux miroir (El mirall fals, 1928).


El ojo que ves no es
ojo porque tú lo veas;
es ojo porque te ve.

Antonio Machado (1875-1939), «(Proverbios y cantares)»,  Revista de Occidente (set. 1923).


C’était la pluie

Rene Magritte (1898-1967), Golconda (1953).



«Un petit coup au carreau, comme si quelque chose l’avait heurté, suivi d’une ample chute légère comme de grains de sable qu’on eût laissé tomber d’une fenêtre au-dessus, puis la chute s’étendant, se réglant, adoptant un rythme, devenant fluide, sonore, musicale, innombrable, universelle : c’était la pluie.»

«Un copet al vidre, com si hi hagués impactat alguna cosa, seguit d’una ampla caiguda lleugera com de grans de sorra deixats anar des d’una finestra superior, després la caiguda estenent-se, regulant-se, adoptant un ritme, esdevenint fluida, sonora, musical, innumerable, universal: era la pluja.»

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 130. (Combray II)