Luan (#3) by Lu Jian Jun.
«—Els homes estem condemnats a l’oblit i els cors canvien molt de pressa els seus afectes.»
«Una declaració unilateral d’independència condemnaria Catalunya a vagar per l’espai sense reconeixement internacional i a quedar exclosa de la Unió Europea pels segles dels segles.»
«La cultura converteix el món que sembla finit en una cosa infinita. Això és el més gran que té.»
«Y porquè (como he dicho) la verdad muchas veces está encubierta, y yo no presumo de tener el conocimiento necesario para conocella siempre, yo no puedo alabar sino aquella suerte de cortesanos que tengo en más, y aprobar lo que según mi poco juicio me parece más conforme a lo verdadero. Mi opinión seguilla heis, si os parece bien , y si no, aterneisos a la vuestra si fuere diferente de la mía, y en tal caso no defenderé yo mi razón porfiándola mucho; porque no solamente a vosotros os puede parecer una cosa y a mí otra, mas yo mismo puedo tener sobre un mismo caso, en diversos tiempos, diferentes juicios.»
«E perché, come ho detto, spesso la verità sta occulta ed io non mi vanto aver questa cognizione, non posso laudar se non quella sorte di cortegiani ch’io piú apprezzo, ed approvar quello che mi par piú simile al vero, secondo il mio poco giudicio; il qual seguitarete, se vi parerà bono, o vero v’attenerete al vostro, se egli sarà dal mio diverso. Né io già contrasterò che ’l mio sia migliore del vostro; ché non solamente a voi po parer una cosa ed a me un’altra, ma a me stesso poria parer or una cosa ed ora un’altra.»
«Escarxofats a la sorra a la platja de Canes, vam veure sortir el sol sobre el mar de color de vi mentre ens menjàvem els tomàquets, les cebes d’hivern i les figues. Encabat ens vam descalçar, ens vam arremangar els baixos dels pantalons i ens vam ficar a l’aigua fins als genolls. En Boogie em va esquitxar, jo m’hi vaig tornar, i al cap de no res tots tres estàvem embrancats en una guerra d’aigua, en una època en què no havies de patir per cap cagarro ni cap condó portat per la marea. Després vam anar a un cafè de la Croisette a prendre oeufs sur le plat, brioixos i café au lait. En Boogie va mossegar la punta d’un Romeo y Julieta, el va encendre i vam dir “Après tout, c’est un monde passable”, citant no sé qui [Voltaire].»
«[Kant] era un observador puntual de la norma de Lord Chesterfiel: és a dir, que el nombre de convidats a dinar, comptant-hi ell mateix, no hauria de ser inferior al nombre de les Gràcies [3], ni excedir el de les Muses [9].»
«[…] for he was a punctual observer of Lord Chesterfield’s rule —that his dinner party, himself included, should not fall below the number of the Graces nor exceed that of the Muses.»