Anotació

Una ullada a l’ànima immortal

oi3043ULsq1td0p2ho1_1280

 

 

«La volia com a amant, és clar, i pensava que una consumació eròtica profunda i gratificant és una ullada a l’ànima immortal d’una altra persona alhora que també queda al descobert la pròpia ànima immortal.»

 

John Cheever (1912-1982), Això sembla el paradís!  [Oh What a Paradise It Seems, 1982] Traducció de Jordi Martín Lloret. Barcelona: Viena, 2009, p. 22.

 

 

 

 

 

 

Anotació

So there you are

tumblr_opuic73lVF1uouwm5o1_500

Marilyn Monroe Reads Joyce’s Ulysses at the Playground by Eve Arnold (1955).

 

 

«I ningú no sap res de literatura si no es passa la major part de la vida assegut. Així són les coses.»

 

«And nobody knows anything about literature unless he spends most of his life sitting down. So there you are.»

 

Christopher Morley (1890-1957), La llibreria ambulant [Parnassus on Wheels, 1917]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Viena, 2014, p. 122.

 

 

 

 

 

Anotació

D’aquest foll delit de viure, / ¿quin vivent ne sap quelcom?

Vintage Beauty

 

 

 

L’estranya amor

 

Al retrat inconegut,
bella dama, flor de França,
sou encar sense minvança
en la vostra joventut.
Conserveu la ploma en testa
i el mirall en una mà,
i en el pit, dormida, resta
una flor que no es badà.
La finestra, encara oberta,
dóna sempre a aquell país
de polsina d’or incerta;
i per terra, en el tapís,
—flors d’argent, fons escarlata—
fa la roda un gran paó
i el bell ròssec se us dilata
del vestit murmurador.
Heu tingut, dama exquisida,
nada en segles llunyedans,
dolços ulls d’embadalida,
cabells d’or, llavis sagnants;
heu estat gorjaflorida,
els robins en coll i mans
se us tornaven més brillants,
que la sang els dava vida;
de brocats éreu cenyida,
que l’alè féu onejants.
D’aquest foll delit de viure,
¿quin vivent ne sap quelcom?
¿Què s’han fet boca i somriure,
bella dama sense nom?

 

Josep Carner (1884-1970), La inútil ofrena (1924) [text de Poesia 1957, ed. Jaume Coll].

 

 

 

 

 

 

Anotació

The way it is when no one is listening

Simon's, Los Angeles, ca.1940

Simon’s, Los Angeles, ca.1940.

 

 

«Dins el restaurant, que era tancat només amb la mosquitera, se sentia —baixet, com quan ningú no se l’escolta— una ràdio que tocava música lenta de ball.»

 

 

«Inside the screened restaurant a radio played, quiet dance music turned low the way it is when no one is listening.»

 

 

John Steinbeck (1902-1968), El raïm de la ira [The Grapes of Wrath, 1939]. Traducció de Mercè López Arnabat. Barcelona: Ed. 62, 1993, p. 15 (cap. II).