Anotació

If—

This diver in the Indian Ocean decided not to wear full scuba hale by Mike Korostelev

This diver in the Indian Ocean decided not to wear full scuba gear in an attempt to establish a stronger emotional relationship with a whale by Mike Korostelev.

 

 

 

Si pots servar el teu seny quan els que et volten
l’estan perdent i te’n fan un retret,
si, confiant en tu quan tots en dubten,
saps perdonar llur dubte tanmateix,
si pots tenir espera i no cansar-te’n
i, ni que tots et mentin, mai no ments,
o, si t’odien, tu no sents cap odi,
prô no vols massa bo semblar ni llest;

Si somiant, no et fas esclau dels somnis;
si pots pensar, sense oblidar l’acció,
si pots, topant amb el Fracàs o amb l’Èxit,
tractar-los igualment com a impostors;
si pots sofrir la veritat que deies
disfressada d’engany per al badoc,
o veure destrossat el que basties
i alçar-ho amb velles eines altre cop;

Si pots, fent un sol munt del que guanyaves,
jugar-ho tot de nou a cara o creu,
i reprendre, si perds, on començaves,
sens que la pèrdua et faci alçar la veu;
si pot obligar cor, músculs i nervis
a servir-te, un cop morts, com feien vius,
i dominar-los quan tan sols et resti
la interna Voluntat que els diu: «Serviu!»;

Si al poble pots parlar i virtuós restes,
o anar amb Reis sense perdre el seny comú,
si ni enemics ni amics poden ferir-te,
si compta amb tu tothom, —massa ningú—;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta minuts d’acció i perill,
teus són la Terra i tot el que s’hi dóna,
i —encara més— seràs un Home, fill!

 

Rudyard Kipling

 

Traducció de Rafael Tasis
Nadala impresa, 1948-1949

 

 

Josep Tarradellas i Rafael Tasis, Estrictament confidencial. Pròleg i edició a cura de Francesc Foguet i Boreu. Barcelona: Viena, 2014, pp.66-67.

 

 

 

 

If—

 

If you can keep your head when all about you
⁠Are losing theirs and blaming it on you;
If you can trust yourself when all men doubt you,
⁠But make allowance for their doubting too:
If you can wait and not be tired by waiting,
⁠Or being lied about, don’t deal in lies,
Or being hated don’t give way to hating,
⁠And yet don’t look too good, nor talk too wise;

If you can dream—and not make dreams your master;
⁠If you can think—and not make thoughts your aim,
If you can meet with Triumph and Disaster
⁠And treat those two impostors just the same:
If you can bear to hear the truth you’ve spoken
⁠Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
⁠And stoop and build ’em up with worn-out tools;

If you can make one heap of all your winnings
⁠And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
⁠And never breathe a word about your loss:
If you can force your heart and nerve and sinew
⁠To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
⁠Except the Will which says to them: ‘Hold on!’

If you can talk with crowds and keep your virtue,
⁠Or walk with Kings—nor lose the common touch,
If neither foes nor loving friends can hurt you,
⁠If all men count with you, but none too much:
If you can fill the unforgiving minute
⁠With sixty seconds’ worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that’s in it,
⁠And—which is more—you’ll be a Man, my son!

 

(1895)

 

Rudyard Kipling

 

 

 

 

 

 

Anotació

We can do no other way.

ESDDrBEre9g

L’acte “la República al centre del Món” amb el Canigó al fons. Perpinyà, 29 febr. 2020. Foto: fotomontaner.

 

 

«La consciència ens obliga a fer el que fem; no podem fer altra cosa.»

 

«What we do we are conscience bound to do; we can do no other way.»

 

 

Harriet Beecher Stowe (1811-1896), La cabana de l’oncle Tom [Uncle Tom’s Cabin, 1852]. Traducció d’Alba Dedeu. Martorell: Adesiara, 2019, p. 273 (XVII. «La defensa de l’home lliure»).

 

 

 

 

Anotació

Dolç és viure, veure i sentir

NASA-Apollo8-Dec24-Earthrise

Earthrise, taken on December 24, 1968, by Apollo 8 astronaut William Anders.

 

 

 

Cala Gentil

 

Sobre la cinta de blanca arena,
que besa l’aigua de cèlic blau,
grans pins hi vessen a copa plena
olor de bàlsam, ombra serena,
remor suau…
Oh, dolç estatge de bellesa i pau!

Un aquí troba la llum més clara,
les colors vàries de to més viu;
pura delícia de tot s’hi empara,
i sol o lluna mostrant la cara,
tot hi somriu…
Oh, de mos càntics inefable niu!

Per puigs i serres s’acaramulla
frondós boscatge de verd etern,
que eixa floresta de vària fulla
la tardor trista mai la despulla,
ni el fred hivern…
Oh, Paradís que apar al món extern!

Si aquí s’acosta qualque mal dia
de nuvolades amb negre estol,
sols hi duu tendra melancolia,
com una verge sense alegria
que en pau es dol…
Oh, bon refugi de callat consol!

Aquí, ben jove, pensí abrigar-hi
un niu d’humana felicitat;
després de tomba vaig somiar-hi
a on tindria més solitari
repòs més grat…
Oh, lloc per vida i mort fantasiat!

És que en la calma de tals paratges
tan dolç és viure, veure i sentir,
i vora l’aigua de purs miratges
al ritme eòlic d’aquestes platges
tan dolç dormir!
Mes jo tal sort jamai dec posseir.

Què hi fa? D’aquesta cala opalina
prou el misteri n’hauré gustat,
mentre ara, a l’hora que el sol declina,
m’hi sent confondre dins la divina
serenitat…
Oh, dolç moment; oh, glop d’eternitat!

 

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

les irradiacions dolces de la lectura

ATOTVENT

Logotip de Josep Obiols de la mítica col·lecció «A Tot Vent», d’Edicions Proa, creada el 1928, i presidida pel dibuix del vaixell Maria Assumpta — la divisa del qual era «Navego a tot vent»—, construït en una drassana de la platja de Badalona el 1858, encàrrec de l’armador Josep Isern al mestre d’aixa Nicolau Pica i Vilà.

 

 

«Crec que l’home que es limita a llegir pot fer un cert bé, tot i la seva aparent passivitat. Té una mena d’irradiacions dolces, àdhuc a través del silenci.»

 

Carta de Josep Carner a Jaume Bofill i Mates, Gènova, Ferragosto 1923.

 

«Epistolari entre Josep Carner i Jaume Bofill i Mates», transcripció de Carles-Jordi Guardiola, introducció i notes de Jaume Medina, dins Epistolari de Josep Carner, vol. I, a cura d’Albert Manent i Jaume Medina, Barcelona, Curial. 1994, p. 141.

 

 

 

 

 

 

Anotació

Em fa moltíssima mandra…

Kardashian5

Una de les Kardashian.

 

 

 

«Em fa moltíssima mandra haver de descriure la casa a la qual tornava i el grau de ruqueria del programa concurs que miraven a la televisió la seva dona i les dues filles.»

 

John Cheever (1912-1982), Això sembla el paradís!  [Oh What a Paradise It Seems, 1982] Traducció de Jordi Martín Lloret. Barcelona: Viena, 2009, pp. 38-39.