«No sabeu com n’arribo a estar de sola!»
«Mentrestant gaudiu de la vida, amics: jo reconec la seva insignificança i no em queixo…»
«¿Llavors per què us referiu a ell de manera tan poc favorable? ¿Potser perquè ens hem tornat oficiosos i ens plau censurar-ho tot? ¿Potser perquè l’ímpetu de les ànimes ardents resulta ofensiu o ridícul als mediocres? ¿Potser perquè l’enginy desconcerta els babaus? ¿Perquè massa sovint ens agrada prendre les converses per fets? ¿Perquè l’estupidesa és frívola i mesquina? ¿Perquè als homes seriosos només els sembla seriós el que és banal? ¿Perquè només acceptem la mediocritat, i tota la resta ens resulta aliena?
»Lloat sigui el que fou jove durant la seva joventut, lloat el que va madurar quan tocava, el que va saber resistir el glaç de la vida a mesura que passaven els anys, el que mai no es va lliurar a somnis absurds, el que no va evitar la societat a la moda, el que als vint anys era un dandi o un llibertí i als trenta va fer un bon casament, el que als cinquanta es va treure de sobre els deutes, el que va saber guanyar fama, diners i glòria, aquell del qual sempre s’ha dit i es dirà: vet aquí un home com cal! Que trist pensar que la joventut ens fou atorgada debades, que la vàrem trair a cada moment, que ens va enganyar, que els nostres millors desitjos, que els somnis d’una imaginació fresca s’han anat pansint un darrer l’altre com es podreixen les fulles a la tardor! Resulta insuportable contemplar, en imaginar el futur, un enfilall de banquets, veure la vida com un ritual buit de sentit, i seguir les passes de la massa decent sense participar dels seus punts de vista i passions.»
«Humans! I com us arribeu a assemblar a la nostra àvia Eva! El que us regalen no us fa fred ni calor mentre que el serpent us atreu cap a l’arbre misteriós, i perquè el Paradís us faci l’efecte d’un paradís cal que hom us ofereixi el fruit prohibit.»
«Quan el cel no ens pot donar la felicitat, ens envia l’habitud, que és el seu substitut millor.»
El Sentit de la Paraula 