Anotació

Senyals de solitud

Fotografia titulada Senyal, presa pel nord-americà John Stanmeyer, que ha guanyat el prestigiós World Press Photo 2014, en què un grup d’immigrants africans busquen cobertura per als seus telèfons mòbils a les costes de Djibouti.

 

«No sabeu com n’arribo a estar de sola!»

Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. III, p. 125.

Anotació

Gaudiu de la vida, amics!

Henri Rousseau (1844-1910), Una tarda de Carnaval (1886). Philadelphia Museum of Art.

«Mentrestant gaudiu de la vida, amics: jo reconec la seva insignificança i no em queixo…»

Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. II, p. 104.

 

 
Anotació

Lloat sigui…!

Richard Avedon, Rudolf Nureyev, 1961.

 
 

«¿Llavors per què us referiu a ell de manera tan poc favorable? ¿Potser perquè ens hem tornat oficiosos i ens plau censurar-ho tot? ¿Potser perquè l’ímpetu de les ànimes ardents resulta ofensiu o ridícul als mediocres? ¿Potser perquè l’enginy desconcerta els babaus? ¿Perquè massa sovint ens agrada prendre les converses per fets? ¿Perquè l’estupidesa és frívola i mesquina? ¿Perquè als homes seriosos només els sembla seriós el que és banal? ¿Perquè només acceptem la mediocritat, i tota la resta ens resulta aliena?

»Lloat sigui el que fou jove durant la seva joventut, lloat el que va madurar quan tocava, el que va saber resistir el glaç de la vida a mesura que passaven els anys, el que mai no es va lliurar a somnis absurds, el que no va evitar la societat a la moda, el que als vint anys era un dandi o un llibertí i als trenta va fer un bon casament, el que als cinquanta es va treure de sobre els deutes, el que va saber guanyar fama, diners i glòria, aquell del qual sempre s’ha dit i es dirà: vet aquí un home com cal! Que trist pensar que la joventut ens fou atorgada debades, que la vàrem trair a cada moment, que ens va enganyar, que els nostres millors desitjos, que els somnis d’una imaginació fresca s’han anat pansint un darrer l’altre com es podreixen les fulles a la tardor! Resulta insuportable contemplar, en imaginar el futur, un enfilall de banquets, veure la vida com un ritual buit de sentit, i seguir les passes de la massa decent sense participar dels seus punts de vista i passions.»

Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. VIII, pp. 214-215.

 
 
Anotació

Humans!

Mireille Darc (1964).

«Humans! I com us arribeu a assemblar a la nostra àvia Eva! El que us regalen no us fa fred ni calor mentre que el serpent us atreu cap a l’arbre misteriós, i perquè el Paradís us faci l’efecte d’un paradís cal que hom us ofereixi el fruit prohibit.»

Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. VIII, pp. 220-221.

Anotació

Hàbits

Isaac Julien, Yishan Island, Mist (Ten Thousand Waves), 2010.

«Quan el  cel no ens pot donar la felicitat, ens envia l’habitud, que és el seu substitut millor.»

Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. II, pp. 104.

 

 

Badalls

Marc Vicens, Badalls, 2013.


«Feliç aquell que, havent conegut el seu imperi, ha estat capaç d’alliberar-se’n. Més feliç encara, però, el que no l’ha conegut, el que ha refredat l’estimació amb una separació oportuna i l’odi amb el sarcasme, el que, envoltat pels amics i la muller, fa de la vida un badall perpetu sense saber què és la gelosia, i també el que no es juga a una sola carta el  patrimoni familiar…»
Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. II, pp. 99.

Mil vegades afortunat

Ron Mueck, Hyper-realistic Human Sculptures.


«Mil vegades afortunat el que és capaç de recolzar-se en la fe i vèncer la fredor de l’intel·lecte, el que reposa damunt un cor confiat com un viatger borratxo dins el llit d’un hostal o —per dir-ho més tendrament— com una papallona dins una flor de primavera… Desgraciat, en canvi, el que ho veu venir tot, el que té el cap clar i llegeix en cada gest humà, en cada paraula, un sentiment que fa riure, aquell que té el cor glaçat per l’experiència i no es deixa enganyar pels somnis!»
Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. IV, pp. 148-149.

Novel·les

Sandra Bullock a casa, per Michael Tighe (Los Angeles, 1993).

«—Paul —cridà la comtessa des de darrere el paravent—, envia’m alguna novel·la nova, però que no sigui de les d’ara, fes-me el favor.
»—Què voleu dir, grand’maman?
»—Em refereixo a una novel·la on l’heroi no escanyi ni el pare ni la mare, i on no hi hagi ofegats. Em fan pànic horrible els ofegats!
»—Aquestes novel·les ara ja no existeixen. ¿No en voldríeu pas una de russa?
»—¿Que potser n’hi ha, de novel·les russes? Doncs fes-me’n arribar una, estimat, si em fas el favor…»

Aleksandr Puixkin (1799-1837), Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin. La dama de piques. Traducció de Jaume Creus. Barcelona, Adesiara, 2011, p. 105 («La dama de piques»).


Fresques

Fotografia: Ellen von UNWERTH.

«—Il paraît que monsieur est décidément pour les suivantes.
»—Que voulez-vous, madame? Elles sont plus fraîches.»

(—Sembla que el senyor s’inclina decididament per les serventes.
—Què voleu, senyora? Són més fresques.»)

Conversa mundana

Aleksandr Puixkin (1799-1837), Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin. La dama de piques. Traducció de Jaume Creus. Barcelona, Adesiara, 2011, p. 103 («La dama de piques»).


Indispensable vs. Innecessari

Richard Boll, Lola.
«—El jo m’atrau poderosament —digué Hermann—,  però no estic en condicions de sacrificar l’indispensable en l’esperança d’obtenir l’innecessari.»
Aleksandr Puixkin (1799-1837), Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin. La dama de piques. Traducció de Jaume Creus. Barcelona, Adesiara, 2011, p. 100 («La dama de piques»).